Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Georg Szell
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat nord-americà el 1939.
Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…
,
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou…
Diversos fragments de sarcòfag del mateix tipus que el dels apòstols, de Tarragona
Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions…
Andrea del Sarto
Cap de nen , dibuix d’Andrea del Sarto
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea d’Agnolo.
Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I…
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval…
Mary Oliver
Poetessa nord-americana.
Cresqué en una família qualificada per ella mateixa com a disfuncional Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio i al Vassar College de Nova York, però no es graduà mai Es dedicà a l’ensenyament en diversos centres d’educació superior La seva obra poètica, sovint bescantada pels crítics, gaudí tanmateix de gran popularitat entre el gran públic, circumstància poc habitual en el gènere Influïda per Walt Whitman i pel filòsof Henry David Thoreau , cantà de manera clara i planera la natura, per a la qual expressà un sentiment de comunió, i l’acceptació de la mort com a plenitud de la…
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix linear que surt de…
Jaume Calvetó, el farmacèutic d'Arenys
Arenys de Mar és una població que, al costat de les seves activitats agrícoles i de pesca, desenvolupà durant la primera meitat del segle XIX activitats industrials Lògicament, i seguint la línia de la industrialització catalana, són els filats i els teixits els que s’installen a la població del Maresme, a més de les drassanes, vinculades al comerç marítim Però Arenys també tenia petits establiments dedicats a la indústria química Fàbriques de productes químics a Arenys de Mar 1849 El quadre adjunt fou publicat per Madoz el 1849 hi figuren 8 establiments dels indicats Produeixen verdet, un…
Banc de Granollers (1919-1934)
Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…
La banca comarcal
Anunci Banc de Palafrugell Álbum Oficial de Gerona y su provincia , Ediciones Catalonia, Barcelona 1926 Al començament del segle XX, Catalunya tenia alguns bancs amb una clara vocació local i comarcal el Banc de Sabadell, el Banc de Terrassa —fins el 1920—, el Banc de Valls, el Banc de Vilanova i el Banc de Tortosa Tots ells, creats el 1881 amb la “febre d’or”, han estat estudiats en el volum III d’aquesta obra Durant el primer terç de segle sorgiren una sèrie de iniciatives que —en aquesta mateixa línia— es proposaren establir una banca de serveis a la respectiva comarca Això…