Resultats de la cerca
Es mostren 22396 resultats
Casa de la Pia Almoina (Banyoles)
Art romànic
L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la vila fins al…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…
Charles-Nicolas Le Clerc
Música
Editor i violinista francès.
Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de famosos…
Català Sport Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat el 1899 amb el nom de Català Foot-ball Club, per iniciativa de Jaume Vila i Capdevila, el qual en fou el primer president Començà a jugar als terrenys de l’antic Velòdrom de la Bonanova Fou el primer gran rival del Futbol Club Barcelona, amb el qual va mantenir una llarga disputa sobre el deganat del futbol català Participà en la fundació de l’Associació de Clubs de Foot-ball 1902 El 1903 integrà els membres del Club Universitari de Foot-ball i canvià de nom a Català Sport Club Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria fins la temporada 1914-15, en què baixà a segona i la…
Tretzevents

Exemplar num. 902 de la revista Tretzevents (novembre del 2011)
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal per a infants creada el 1951.
Publicada inicialment amb el nom de L’Infantil pel seminari de Solsona amb l’aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón , en fou el primer director Climent Forner Des del 1963 agafà nou impuls i, radicada a Barcelona, fou dirigida durant molts anys pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach Publica còmics, contes, notes històriques, etc, per a infants Entre els dibuixants que hi collaboraren hom pot esmentar Picanyol , Rué, Ivà , Perich , Clavé , Asensio , Boada, etc Publica també historietes estrangeres L’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat , el 1973…
Jacques Cartier
Geografia
Navegant bretó.
Descobridor del Canadà Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real En aquest viatge aprengué el nom de Canadà ‘poble’, en iroquès, i el 1536 tornà a França El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de…
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…
Agrupació de Pescadors Esportius de Vic

Agrupació de Pescadors Esportius de Vic Competició als Rocs d'en Català, 1921
Arxiu Agrupació de Pescadors Esportius de Vic
Pesca esportiva
Associació de pescadors de Vic.
Fundada l’any 1891 sota el nom Reunió d’Aucellistes i Pescadors de la ciutat de Vich, és un dels clubs de pesca més antics de Catalunya Posteriorment s’anomenà Unión de Pescadores de Caña i més endavant Fomento de Pesca de Vic El 1928 prengué el nom actual sota la presidència de Jaume Casals Organitzà la Reunió Internacional de Pesca de la Truita al Segre al pas per Martinet de Cerdanya 1956-2005, i el 1959, el Concurs de Pesca Nacional Competeix en les especialitats d’aigua dolça salmònids i ciprínids i de mar-costa En l’especialitat de mar-costa, representat per l’equip Kali, fou campió d’…
la Teixonera
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera
cap Nunó
Cap i puig al nord de la badia de Portmany del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa); el puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII