Resultats de la cerca

El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa descentralitzador i…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de…

Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del  Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de  Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…

Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula El jaciment ocupa unes 5 ha i inclou tres talaiots, una taula i dues línies de muralles que tanquen el poblat Hom hi ha reconegut cases de planta circular i pati central, i un sistema de recollida d’aigües El santuari, amb la monumental taula central, té planta de ferradura i façana còncava, encara que trencada La sala hipòstila, anomenada Flaquer, era utilitzada com a magatzem o construcció auxiliar Hi ha altres restes, com portes d’entrada amb dintells, coves, etc El conjunt, excavat en part entre el 1974 i el 1978 per Guillem Rosselló i…

Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…

Fou un dels teòrics del conservadorisme polític català que desembocà en el regionalisme durant el Sexenni Democràtic 1868-74 evidencià una tendència federalista moderada Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1846 i es doctorà a Madrid 1848 S’especialitzà en l’estudi de les ciències politicosocials i la filosofia Fou catedràtic de dret i rector de la UB 1875-76, i membre de la RABLB i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1850, d’on fou president 1874-76 En una de les sessions inaugurals de l’entitat llegí un discurs sobre “El derecho en nuestros días” 1860 Fou…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…