Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
missió de pau
Iniciativa d’un organisme internacional que promou la pau per mitjà d’un exèrcit enviat a les zones que pateixen un conflicte armat obert o susceptible de reproduir-se després de la seva finalització.
La seva funció és facilitar els acords de pau o, sovint també, el manteniment d’un determinat statu quo entre contendents en el qual el conflicte resta latent i dissuadir els contendents d’enfrontar-se Les forces provenen dels diferents estats membre El terme generalment s’aplica a les missions de pau de l’ONU, l’organització que després de la Segona Guerra Mundial inicià aquesta mena d’operacions i que, amb diferència i a causa del seu abast mundial, en duu a terme en un nombre més elevat Atès que l’ONU no té un cos militar propi, els efectius provenen dels exèrcits dels estats membre en una…
José Ignacio Wert Ortega

José Ignacio Wert Ortega
© Moncloa
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia, de sondeigs d…
Viktor Juščenko
Política
Polític ucraïnès.
Estudià economia a Ternopil’ Els anys 1993-99 fou president del Banc Central d’Ucraïna, i sota el seu mandat es creà la moneda nacional, la hryvn’a El 1999 el president Leonid Kučma el designà primer ministre, però el destituí el 2001 Passà aleshores a dirigir la coalició La Nostra Ucraïna, que concorregué a les eleccions legislatives del març del 2002, i fou el candidat d’aquesta formació en les presidencials de l’octubre-novembre del 2004 Enfrontat a la candidatura oficialista i prorussa del protegit de Kučma, Viktor Janukovyč, les irregularitats en la segona volta després de la qual la…
Bielorússia 2011
Estat
El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió…
Azerbaidjan 2013
Estat
El 9 d’octubre de 2013 hi va haver eleccions presidencials a l’Azerbaidjan, i no va sorprendre ningú que el president, Ilham Alíev, guanyés amb el 84,5% dels vots, mentre que el seu principal oponent, C Hasanli, només assolís el 5,5% L’OSCE va condemnar el procés per insuficientment democràtic Bakú va mantenir la seva forta aliança amb Occident i va continuar essent una peça clau per a l’abastiment energètic a Europa per mitjà de l’oleoducte BTC i del gasoducte Nabucco Això es va reflectir també en la política pro turca i pro UE del president Alíev, que va mantenir el seu país…
Nursultan Ebišuly Nazarbaiev

Nursultan Ebišuly Nazarbaev
© Moncloa
Política
Polític del Kazakhstan.
El 1967 es graduà en enginyeria a l’escola tècnica de Karaganda, on des del 1969 formà part del PCUS de la RSS del Kazakhstan i n’ascendí els graons de la jerarquia secretari del comitè central del partit 1979, president del consell de ministres de la República 1984, primer secretari del partit 1989 i president del Soviet Suprem de la República 1990 Amb la desaparició de la Unió Soviètica i la independència del Kazakhstan 1991, al desembre n’esdevingué president, càrrec que ha revalidat en eleccions successives els anys 1999, 2005, 2011 i, amb caràcter anticipat, 2015, eleccions que han…
Rússia 2012
Estat
El 4 de desembre de 2011 es van celebrar eleccions a la Duma, o Parlament de la Federació Russa Amb una participació del 60%, Rússia Unida, el partit presidencialista, va obtenir el 49% dels vots 238 escons del total de 450 En segon lloc, el Partit Comunista va ser votat pel 19% dels participants, cosa que li va donar 92 diputats Després, Rússia Justa, el partit de Nikolai Levitxev, va obtenir el 7,7% dels vots i 64 escons, i el Partit Liberal Democràtic, de Vladímir Jirinovski, el 8,1% i 56 diputats El partit prooccidental Iàbloko i altres formacions menors van quedar fora del Parlament per…
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
Carme Chacón i Piqueras

Carme Chacón i Piqueras
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Política
Dret
Política
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora internacional de l’…
Eslovàquia 2009
Estat
Ivan Gašparović dreta va revalidar la seva victòria en la segona volta en les eleccions presidencials d’Eslovàquia © NATO L'inici de l'any va significar l'entrada d'Eslovàquia a la zona euro, fet que la converteix en el quart país de l'ampliació del 2004 a adoptar la moneda comuna europea Per altra banda, els problemes amb el subministrament de gas rus arran de la disputa amb Ucraïna expliquen que el Govern es plantegés la reobertura d'una planta nuclear potencialment perillosa La garantia txeca de proveir gas a Eslovàquia va permetre desestimar aquesta idea En les eleccions presidencials de…