Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
Santa Maria de Vallclara (Vilanova de Sau)
Situació Santa Maria de Vallclara és emplaçada en una petita vall o raconada de la muntanya, al sector més oriental i alt de la demarcació L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 56,6 —y 41,9 31 tdg 566419 Per anar-hi cal situar-se en la urbanització de la Caseta de Vallclara, convertida en hostal, a la qual s’accedeix des de Sant Hilari Sacalm passat el límit de la província i un parell de quilòmetres més avall, abans d’arribar al mas Collell, surt, a mà esquerra, venint de Vic, una pista que en…
Castell de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La…
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…
Necròpoli de les Coves (Vilanova de la Barca)
Art romànic
Situació Sepultura de la qual només es conserva el costat occidental, en trencar-se el bloc de gres on era excavada ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a la partida de les Coves, al vessant oriental d’un petit turó, al sud-est del poble de Vilanova de la Barca Mapa 32-14 359 Situació 31TCG114165 Per a arribar-hi, cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud un cop s’ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir Després d’haver fet 1 km aproximadament, s’…
Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera en primer terme, la qual denuncia perfectament l’esquema de l’edifici, amb tres naus, capçades vers llevant per tres absis F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia és a la plaça de l’església, al centre de la població de Vilanova de la Muga, situada vora la riba esquerra de la Muga, a pocs metres vers tramuntana de la seva confluència amb el riu Manol, al punt on es forma el pantà de la resclosa de Vilanova, en terreny planer Mapa 258M781 Situació 31TEG036813 Per anar a Vilanova cal agafar la carretera local de Castelló d’…
Espluga de la Baronia de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM…
Montornès del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…
Castell del Brull
Art romànic
Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del…
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans…