Resultats de la cerca

Com a unitat relativa, el decibel dB no té dimensions, ja que és un nombre que prové del quocient entre dues quantitats corresponents a una mateixa magnitud pressió, potència o intensitat acústica En general, una de les quantitats és un valor de referència establert per alguna norma internacional Si s’anomena A la magnitud a mesurar, els decibels corresponents són deu vegades el logaritme decimal d’aquest quocient 10 logA/Aref Quan es parla de decibel de pressió o d’intensitat sonora, el valor de referència és el que correspon al llindar d’audibilitat d’un so pur de 1000 Hz La…

És un concepte correlatiu de la intensitat acústica i depèn directament, sobretot en sons vocàlics, de la tensió articulatòria

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de manera que…

La fonamentació en les vibracions vocals opera sobre els harmònics i determina l' altura musical , corba melòdica o entonació per exemple, l’oposició asseverativa-interrogativa surts ara/surts ara d’una mateixa frase en depèn D’altra banda, en fonamentar-se en el volum i forma dels ressonadors bucals, sembla que opera sobre els formants acústics i determina el timbre o qualitat acústica gradualment aguda o greu dels fonemes L’escala d’acuïtat de timbre en el vocalisme català seria, en virtut d’això, i de més agut a menys i, ẹ, ę, e, a, ǫ, ọ, u

Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat sostingut, anterior…

Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica

Estudià dret i medicina a Leipzig, però es decantà cap a la física i dedicà la seva vida a l’estudi del so Se’l considera un dels pares de l’acústica Destacà pels seus treballs sobre la transmissió del so i la seva velocitat a través dels cossos sòlids Recorregué Europa fent conferències sobre acústica, a més de demostracions públiques dels seus descobriments Inventà dos instruments, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de vidre Els seus instruments i experiments despertaren admiració arreu del continent europeu i cridaren l’atenció de l’Acadèmia de…

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica…