Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
atol

Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites…
La muntanya de sal de Cardona
La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de…
Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…
Gingivitis
Patologia humana
Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i,…
vulcanologia
Geografia
Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.
Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser estudiats amb el microscopi,…
Penelló
Patologia humana
El penelló consisteix en una inflamació circumscrita de la pell localitzada habitualment als dits, que afecta persones que hi són predisposades quan s’exposen a un fred humit L’origen dels penellons no és ben conegut, però se sap que són deguts a una alteració del mecanisme de regulació dels vasos sanguinis Normalment, quan la temperatura ambiental és molt baixa, els vasos sanguinis cutanis es contreuen per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal a través de la pell En canvi, quan la temperatura augmenta, els vasos sanguinis es tornen a dilatar El penelló és degut al fet que la contracció…
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia…
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…
El que cal saber de l’endocarditis infecciosa
Patologia humana
L’endocarditis infecciosa consisteix en l’establiment i la posterior reproducció de diversos tipus de microorganismes, fonamentalment bacteris, en el teixit endocàrdic, és a dir, el teixit que cobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques La porta d’entrada dels gèrmens infecciosos que amb la sang atenyen l’interior del cor pot ésser diversa Així, és possible que sigui originada per la introducció de sondes en les vies aèries, digestives o urinàries en unes condicions d’asèpsia deficients, a la introducció d’agulles contaminades en les venes, com s’esdevé sovint en addictes a l’heroïna, o a…
Sòl escàs, pedra abundant
Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…