Resultats de la cerca

La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva…

L’església d’ Alforgia apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona En un primer moment, la parròquia d’Alforja estigué dedicada a santa Maria Això s’entreveu d’un document de 1158, pel qual Ramon Berenguer IV va fer donació a Ramon de Ganegot del lloc de Santa Maria d’Alforja, amb la vall anomenada d’Alforja Novament es parla de l’església d’ Alforga el 1194, en la butlla del papa Celestí III En les dècimes del 1279 i el 1280 el rector d’ Alforgia o d’ Alfurgia satisfeu 150 sous, la qual cosa demostra la importància…

En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures En els viatges de llarg…

El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A la darreria…

El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer” Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data Suposem que l’obra de reconstrucció degué…

El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures arquitectòniques fou…

Situació L’església de Santa Maria és a l’actual despoblat d’Erillcastell, situat a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG193995 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal seguir la carretera C-144 en direcció sud un cop s’arriba al trencall que porta al poble de Malpàs, cal seguir una pista a mà dreta que mena a les mines de Malpàs, avui abandonades, i després cal pujar a peu tota la costa des del turó fins a Erillcastell, per un antic camí medieval També s’hi pot arribar a peu per un altre antic camí que puja a la carena per la banda…

Situació Imatge de la Mare de Déu procedent del santuari i actualment conservada a l’església de Sant Martí de Saldes R Viladés El santuari de Gresolet es troba al vessant nord-oriental del Pedraforca, a 1 300 m d’altitud, al fons de la vall de Gresolet, afluent per l’esquerra del riu de Saldes, en un indret ple de bosc d’avets, faigs, pins, boixos, etc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M787 x 94,9 — y 79,95 31 TCG 949795 No n’indiquem el camí, puix que l’edifici és modern i no conserva res de romànic…