Resultats de la cerca

Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…

La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…

Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…

Situació Antic priorat benedictí i després santuari o lloc de gran veneració que es troba a l’antic municipi de Llanera del Solsonès, agregat, l’any 1968, a Torà de la Segarra, en una vall, la vall de Forest, que limita a tramuntana i a llevant amb la serra de Pinós, a migjorn amb el terme d’Enfesta, agregat a la Molsosa, i de Castellfollit de Riubregós i a ponent amb el terme de Torà És envoltat de boscs de pins i d’alguns camps de conreu i es troba a uns 500 m d’altitud Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, trevolada, migtapada por construccions…

La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Divendres 1 Acaba la Cimera de Seguretat Nuclear Celebració de la IV Cimera de Seguretat Nuclear a Washington, amb l’absència de Rússia © Ben Solomon / US Department of State Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…