Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
sultona
Química
Denominació genèrica dels sulfonats cíclics, de fórmula general
, que poden ésser considerats anàlegs de les lactones.
Hom les obté per deshidratació d’àcids alquil o arilhidroxisulfònics
inositol
Química
Cadascun dels alcohols cíclics hexavalents que hi ha en plantes i animals en forma d’èsters.
Actuen com a factor de creixement en animals i microorganismes, i hom els considera un factor vitamínic del grup B, amb activitat lipòtropa i hepatoprotectora
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
cicle geològic

El cicle de les roques
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la formació d’un magma…
-òsid
Bioquímica
Terminació característica dels noms dels acetals cíclics obtinguts per reacció dels hidrats de carboni amb alcohols en medi àcid.
quelat
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics (quelació).
Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química
lactida
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats per esterificació entre dues molècules d’α-hidroxiàcids, segons l’esquema de formació
.
Les lactides són gairebé totes sòlides, es fonen a baixa temperatura i s’hidrolitzen per acció de les bases per donar les sals dels àcids dels quals deriven
carbocíclic | carbocíclica
Química
Dit dels composts orgànics cíclics, l’anell o els anells dels quals són formats només per àtoms de carboni.
George E. Hutchinson: la biosfera no és indestructible
Per a George Evelyn Hutchinson la biosfera era alguna cosa més que la part del planeta on existeix la vida en ella se solidaritzen tots els ecosistemes i els grans fluxos de matèria i energia que s’hi manifesten Estudià la seva evolució al llarg de les edats geològiques, d’ençà de l’aparició de la vida, i demostrà que actualment aquests fluxos són pertorbats per les activitats humanes “Perquè la biosfera continuï funcionant, els materials biològicament importants han d’experimentar canvis cíclics, per tal que un cop utilitzats es recuperin, amb una certa despesa d’energia solar,…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…