Resultats de la cerca

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica…

Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes La…

Hom tracta de majestat els reis i emperadors, de santedat el papa i alguns patriarques, de molt honorable el president de la Generalitat, d' honorable els consellers i cònsols, d' altesa reial els prínceps, d' excellència els ministres, ambaixadors, consellers del regne, senadors, generals, presidents i fiscals d’audiència, acadèmics, etc, d' excellència reverendíssima els bisbes i nuncis, de beatitud els patriarques orientals, d' eminència els cardenals, de senyoria els diputats, jutges, batlles de municipi i caps de l’administració civil, de magnífic els rectors d’universitat,…

El Cisma d’Occident L’any 1378 se celebrà a Roma un conclave per a escollir el successor del papa Gregori XI, ciutat a la qual la cúria pontifícia havia volgut retornar després del llarg període d’estada a Avinyó L’elecció recaigué en l’italià Urbà VI, que es demostrà molt poc hàbil per a pacificar les tensions entre els cardenals Tretze d’aquests cardenals que havien participat en l’elecció, tots els francesos, tres d’italians i l’aragonès Pedro de Luna, es van retirar a Fondi i, després de declarar que l’elecció d’Urbà VI havia estat coaccionada pel poble de Roma,…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…

Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…