Resultats de la cerca

S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…

La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts de menor…

Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi refugien…

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…

Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…

En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment, fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment, encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort g rau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…

“ Silent spring ” ha esdevingut, amb el pas dels anys, un veritable clàssic, i la seva autora, una de les profetesses del panteó ecologista Amb imatges colpidores i dades precises de fets que coneixia de primera mà i de les seves causes, Rachel Carson explicà perquè havien callat tantes ‘veus de la primavera’ en innombrables pobles i ciutats nord-americans Les indústries químiques no dubtaren a calumniar i bescantar el seu bon nom iniciaren una campanya de premsa poc honorable i força contraproduent per als seus propis interessos, ja que les dades de l’autora de “ Silent spring ” resultaren…

Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…