Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Les lleis de la genètica
Parentiu i diversitat Mireu d’observar les vostres mans i comparar-les amb les d’altres persones Són extraordinàriament semblants l’estructura òssia, la pell i les ungles segueixen en totes les mans el mateix model I és així per a totes les parts del nostre cos qualsevol ésser humà tindrà les mans com les nostres i, en general, estarà "fet" com nosaltres Els altres organismes vius també són constituïts segons el model determinat de la seva espècie Talment com si cada organisme hagués estat format seguint un "manual d’instruccions" ben precís Amb tot, també és cert que la nostra mà té moltes…
L’herència
Genètica
Hom anomena herència el conjunt de caràcters anatomies i fisiologies —tant normals com patològics— que els progenitors transmeten als descendents En sentit estricte, l’herència és el conjunt de mecanismes pels quals es desenvolupa aquest fenomen En sentit més ampli, és difícil de definir, ja que en general els pares no solament transmeten una sèrie d’elements biològics als fills en el moment de la concepció —concretament una part de llur dotació cromosòmica—, sinó que també els donen moltes atencions durant el creixement amb què, directament o indirectament, els sotmeten a una colla de…
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses…
carmí acètic
Biologia
Colorant a base de carmí i àcid acètic que actua alhora de fixador.
És emprat especialment en la tinció dels cromosomes
nucleoproteïna
Bioquímica
Cadascun dels composts resultants de la unió de les proteïnes amb àcids nucleics o amb nucleòtids.
Són formats per nucleoproteïnes els cromosomes, els virus i els ribosomes
genotip
Biologia
Conjunt del contingut genètic d’un organisme.
En la cèllula aquest material es troba en els cromosomes cromosoma gen S'oposa a fenotip
cromatina
Biologia
Material genètic del nucli cel·lular durant la interfase.
Té caràcter basòfil i és formada principalment per nucleoproteïnes, les quals formen una part fonamental dels cromosomes
trisòmic | trisòmica
Biologia
Dit del nucli, la cèl·lula o l’organisme que presenta una dotació genètica amb un cromosoma que hi és per triplicat (amb fórmula 2n+1).
Si hi ha dos cromosomes, tres, etc, presents per triplicat, el nucli és doble trisòmic, triple trisòmic , etc
idiotip
Biologia
Suma de tots els determinants hereditaris d’un organisme.
És constituït, doncs, pel genotip conjunt de determinants localitzats en els cromosomes i el plasmotip conjunt de determinants localitzats extracromosòmicament