Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
A èpoques noves, formes d’art noves
El lema de Jaume Brossa serveix per a illustrar l’actitud de canvi ideològic que, durant la dècada dels vuitanta, germinà a l’entorn del grup d’intellectuals i artistes que confluïen a la revista “L’Avenç” Pretenien la modernització en tots els seus aspectes, i aquest procés, en la seva heterogeneïtat de manifestacions, confluïa en el desig de regenerar el país Per això hom parla del Modernisme de forma àmplia, entès com a concepte temporal, d’una època La morfina , S Rusiñol, c 1894 MCF / RM La dècada dels noranta fou la dels anys de la renovació D’una banda, el paper veritablement innovador…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
Johannes Diaconus: Vita Gregorii; Liber beati Gregorii in Ihezechielem; Expositio super cantica canticorum gregorii papae (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit prephatio…
Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot notar el sobrealçament, que varià substancialment l’aspecte original de l’edifici J M Melció AI terme de Santa Pau, a uns 2 km vers llevant de la vila, hi ha l’església de la Mare de Déu dels Arcs, potser la més antiga que hi hagué a la vall de Santa Pau És en una vall afluent de capçalera del Set, la del torrent dels Arcs, que davalla de Puigsallança, a la serra de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG658658 L’accés als Arcs es fa per la carretera de Santa Pau a Mieres A 1,5 km després del primer poble hi ha el…
Les caixes
Art gòtic
Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
L’art i l’artista
Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…
El taller de Lluçà i el seu cercle
Art gòtic
El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…
El panorama artístic als països de la Corona d’Aragó
Art gòtic
L’arribada d’artistes estrangers als països de la Corona d’Aragó, tal com s’estudia en el capítol anterior, afavorí la renovació del paradigma figuratiu d’acord amb el nou llenguatge internacional, però aquesta renovació també es va donar gràcies als intercanvis entre els diversos països que pertanyien a la Corona Amb anterioritat, alguns artistes catalans influïts per la pintura italianitzant havien difós aquest llenguatge als altres territoris de la corona catalanoaragonesa La pintura valenciana palesa inicialment el pes important que va tenir la cultura figurativa catalana, principalment l…