Resultats de la cerca

El llac de Banyoles en visió aèria, amb la seva forma característica Jordi Vidal Els llacs es caracteritzen perquè mantenen una quantitat relativament gran d’aigua respecte de la que hi entra o en surt La seva taxa de renovació és d’un any com a mínim, en mitjana D’altra banda, el nivell de l’aigua no sol variar gaire, per la qual cosa s’hi desenvolupa un cinyell de vegetació, si les condicions climàtiques ho permeten Aquesta característica els diferencia dels embassaments Als Països Catalans, els llacs són relativament petits i emmagatzemen poca aigua La seva forma, el volum i…

Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…

El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…

Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…

El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…

Els factors ambientals que actuen per sota el nivell de la mar són essencialment diferents als que regeixen les comunitats emergides En un món constantment submergit, la disponibilitat hídrica deixa de ser un problema els organismes, que no estan preparats per a sobreviure als períodes d’emersió, moren quan queden accidentalment en sec a causa d’unes fortes minves L’hidrodinamisme varia qualitativament i quantitativament segons la fondària És turbulent i fort a la zona litoral, té un moviment de vaivé en els primers metres zona d’oscillació i minva i es torna unidireccional i horitzontal a…

Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…

Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…

Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora…

El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…