Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
castell palau de Bellcaire

El castell palau de Bellcaire
JoMV (CC0)
Antiga fortalesa del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta…
Jofre de Foixà
Literatura catalana
Eclesiàstic i literat.
Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…
,
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
Sant Mateu de Montbui (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Antiga parròquia de la baronia de Montbui, amb elements preromànics en un incomprensible estat d’abandonament M Anglada La capella queda a l’extrem de llevant del turó on hi ha el castell de Montbui Mapa L37-14364 Situació 31TDG316130 MAB Història Tot i que és molt a la vora del castell, fou inicialment una parròquia rural amb un terme que ara es reparteix entre Bigues, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És consignada l’any 1058 entre les set esglésies o parròquies de la baronia de Montbui que el comte Ramon Berenguer I va cedir a Mir Geribert per posar pau a una vella …
Nepal 2009
Estat
El nou Govern del Nepal no va millorar les condicions de vida de l’empobrida societat nepalesa © Fototecacat / Corel L'actualitat nepalesa va seguir marcada el 2009 per les turbulències derivades de la proclamació, al maig del 2008, de la república, la qual cosa va permetre, però, consolidar el procés de pacificació del conflicte entre la guerrilla maoista i l'exèrcit Tanmateix les dificultats es van mantenir en l'àmbit polític El fet més important de l'any va derivar de l'intent del Govern, liderat pels maoistes, de destituir el cap de l'exèrcit, Rookmangud Katawal Aquesta decisió, frenada…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…
El monestir de Santa Eulàlia del Camp (Barcelona)
Art romànic
La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…
Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País , El Periódico de Catalunya i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…
,
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…