Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Josep Martorell i Gran
Pintura
Pintor.
El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint una figura en…
el Freser

El Freser, al seu pas per Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll.
Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües altes, el de…
Almedíxer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…
MACHO
Astronomia
Terme creat per K. Griest per a designar aquells objectes celestes que es localitzen a l’halo galàctic en forma de planetes gegants, nans marrons, nans blancs i forats negres, i que constitueixen gran part de la matèria fosca necessària per a explicar la dinàmica observada a la galàxia.
Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles més llunyanes…
rhythm-and-blues
Música
Expressió emprada per a catalogar conjuntament diversos estils de música popular negroamericana derivats del blues, el jazz i el gòspel.
L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos,…
Els glírids: lirons
Àrea de distribució mundial de la família dels glírids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels glírids és una de les més petites de l’ordre dels rosegadors i comprèn animals molt característics, els lirons, tots de morfologia molt semblant, menys en el cas del gènere Glirurus del Japó, que s’assembla més a un esquirol terrestre Es distribueixen per la regió paleàrtica, Europa —des del S d’Escandinàvia fins a la Mediterrània—, W d’Àfrica, Àsia Menor i part central d’Àsia Hi ha un gènere, Glirurus , que habita al Japó i un altre, Graphiurus , que habita a l’Àfrica al S del Sàhara Als…
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora…
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
citosina
Bioquímica
Base pirimidínica molt distribuïda a la natura com a part de la citidina i dels nucleòtids que en deriven.
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…