Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
Ecologia i medi ambient 2011
Ecologia
Fukushima reobre el debat nuclear La catàstrofe de Fukushima va reobrir el debat mundial sobre les centrals nuclears © Fototecacat El debat mundial sobre l’energia nuclear es va reobrir amb força el 2011 després que el terratrèmol i el posterior tsunami de l’11 de març provoquessin un dels accidents més greus en la història d’aquest tipus d’energia La central nuclear de Fukushima I en japonès, Fukushima Dai-ichi, uns 238 km al nord-est de Tòquio Japó, va quedar fora de control durant més de tres mesos i va deixar anar a l’atmosfera i al mar grans quantitats de…
Simon Asher Levin

Simon A. Levin, reb el premi Ramon Margalef de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Montilla
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en matemàtiques per la Universitat Johns Hopkins 1961, es doctorà a la Universitat de Maryland el 1964 Docent i investigador a la Universitat de Cornell, hi fou successivament professor assistent i associat 1965-77 i professor de matemàtiques aplicades i ecologia 1977-92, a més de director del Centre per a la Recerca d’Ecosistemes 1980-87, el Centre per a la Recerca Mediambiental 1987-90 i del programa de Biologia Teòrica i Computacional 1990-92 L’any 1992 passà a la Universitat de Princeton, on des d’aquest any ocupa la càtedra de biologia George M Moffett En aquesta mateixa…
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…
El cargol poma
El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del…
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l…
Jaume Terradas i Serra

Jaume Terradas i Serra
Botànica
Botànic.
Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi…
Joan Martínez Alier: economia, ecologia i política
L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó fins i tot una…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
Hàbitat natural i fonts d’infecció
Patologia humana
És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat…
sistemàtica
Biologia
Branca de la biologia que estudia la classificació dels éssers vius en grups de diferent categoria a partir, sobretot, d’anàlisis filogenètiques i d’altres criteris morfològics, fisiològics, ecològics, embriològics, taxonòmics, etc.