Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
catecisme polític
Política
Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat, sobretot al s XIX, per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes, d’una manera semblant als tradicionals catecismes de la doctrina cristiana.
En són exemples el Catecismo político para instrucción del pueblo español Cadis, 1810, el Catéchisme des industriels 1823-24 de Saint-Simon, o el Catecismo político 1865 de Rodríguez Valhondo, dedicat als escolars Als Països Catalans n'és un precedent curiós el fullet austriacista Doctrina catalana Barcelona, 1705, en vers Durant el sXIX, molts grups ideològics els empraren per tal de propagar llurs doctrines liberals Catecismo político, 1812, de Josep Caro i Sureda Catecisme polític amb objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis i vantatges que els proporciona la…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major…
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament…
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per…
monodia
Música
Música composta per una única línia melòdica.
Dita també monofonia, és, juntament amb l’homofonia i la polifonia, una de les textures bàsiques de la música, tant si és occidental com no occidental Tanmateix, la textura monòdica no exclou la presència d’un acompanyament generalment improvisat o el doblatge de la melodia per a diferents veus o instruments La música monòdica pot presentar un important grau de complexitat melòdica, sobretot pel que fa a riquesa intervàllica Gran part del repertori folklòric presenta en general una textura monòdica L’exemple més antic de monodia en la tradició musical d’Occident és el cant gregorià Altres…
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
Louis Massonneau
Música
Violinista, compositor i director alemany d’ascendència francesa.
Estudià violí a la cort de Kassel amb J Heuzé i composició amb JK Rodewald Aviat esdevingué violinista i violista de Frederic II de Kassel Al final del 1785 marxà a Göttingen com a primer violí de l’acadèmia que dirigia JN Forkel deu anys després es traslladà a Frankfurt i posteriorment a Dessau, fins que el 1803 s’establí definitivament a Ludwigslust, on actuà com a ajudant de director de l’orquestra del teatre, de la qual més tard fou titular, i on fou mestre de capella Al seu temps gaudí de gran anomenada com a violinista solista, essent convidat en ocasions per a oferir concerts, i també…
pastoral
Música
Composició musical o literària que s’inspira en la figura més o menys estilitzada dels pastors, els seus costums, la vida rural o camperola, etc.
Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La…
música dels geníssers
Música
Nom amb què és coneguda a Europa la música militar de l’imperi Otomà.
La seva formació instrumental fou adoptada pels exèrcits europeus i, més tard, incorporada a l’orquestra Fora de l’àmbit militar, també s’anomenà així la música que n’imità les característiques principals En l’exèrcit turc, la música tingué una gran importància entre els geníssers soldats de les tropes d’elit, que l’empraren en tota mena d’accions i actes batalles, expedicions, esdeveniments formals, etc El conjunt instrumental que la caracteritza -anomenat mehter entre els turcs i banda turca entre els europeus- era format per xeremies, pifres, trompetes i una característica secció de…