Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
Gimnàstica preparatòria del part
El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis…
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
Venècia
Vista de l’illa de San Giorgio Maggiore, a Venècia
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del Vènet, Itàlia, i de la província homònima.
Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…