Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Antoni Vila i Sala

Antoni Vila i Sala
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals 1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor, i fruit de la…
,
pactisme
Història
Norma o concepte moral i jurídic, sorgit amb el feudalisme, que regulava les relacions entre les dues parts que establien el pacte feudal.
Aquest era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte Adquirí una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits afavorit per l’evolució social catalana i formà el mecanisme constitucional català, amb l’organització d’uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el parlament anglès— que plantejà d’una…
edat
Cronologia
Cadascun dels períodes en què hom considera dividida la història.
Aquesta divisió, de fet artificial i variable, és només aplicable a la civilització occidental, car les altres civilitzacions tenen una evolució cronològica diferent Seguint la divisió tradicional, hom troba quatre edats històriques l' edat antiga , que comprèn des de l’aparició de l’escriptura 4000 aC fins a les primeres invasions germàniques i la caiguda de l’imperi Romà d’Occident segle V, l' edat mitjana , que arriba fins a la caiguda de Constantinoble 1453 i que hom divideix en alta , caracteritzada per l’aparició del feudalisme, i baixa , a partir del segle XI, l' edat…
Guillem I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…
Terra baixa. 1903
El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…
Paul H. Freedman
Historiografia
Historiador nord-americà.
Llicenciat en història a la universitat de Califòrnia Santa Cruz el 1971 Passà una llarga temporada becat a Vic i a Barcelona, ciutats als arxius de les quals féu treball de recerca Especialitzat en història medieval, es doctorà el 1978 a Berkeley, on fou deixeble de Thomas N Bisson Posteriorment ha estat professor d’història a la universitat de Vanderbilt Tennessee del 1979 al 1997 i actualment és professor d’història medieval a la Universitat de Yale Ha estudiat la pagesia catalana sota el feudalisme i la importància de l’Església en la societat catalana medieval, sobre els…
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…
llibre de cavalleries
Literatura
Obra literària que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.
Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions…
Estudis d’Història Contemporània del País Valencià
Historiografia catalana
Revista del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València que es publicà entre el 1978 i el 1990.
En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…