Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Emili Pujol i Vilarrubí

Emili Pujol i Vilarrubí
© Fototeca.cat
Música
Compositor, guitarrista i musicòleg.
Vida El 1894 es traslladà a Barcelona i a nou anys ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Amadeu Badia i Miguel Ramos Més tard amplià coneixements fora d’aquest centre com a alumne de Francesc Tàrrega, Vicenç Maria Gibert i Agustín Campo Oferí nombrosos concerts com a guitarrista, a Europa i al continent americà, en solitari o formant duet amb la seva dona Matilde Cuervas A partir dels anys vint inicià la investigació del passat històric de la guitarra Dugué a terme importants recerques pels arxius musicals europeus i feu les primeres transcripcions d’obres de vihuelistas del…
Sant Cebrià de Penida o Església del Sorral d’en Berta (Roses)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església, totalment desapareguda poc després de l’any 1969, es trobaven en una sorrera de la vall de la riera de la Trencada antigament de Penida, 1 km al sud-est de can Coll Cal identificar aquesta església, d’advocació desconeguda, amb la cella de Sant Cebrià de Penida, esmentada des del segle IX, ja que en els capbreus de Santa Maria de Roses de l’any 1624 hom fa referència a la “ coma de Penida” , a la vinya de “ Berta de Penida”, o , fins i tot, en els capbreus de 1798-1802 hi ha allusions al “ camí d’Alseda a Penida” , coincident amb el camí que de la vall de l’…
L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…
Ciment per petroli. 1972-1993
Les primeres fàbriques catalanes i hispàniques de ciment artificial foren la Portland Cuba 1895, dirigida per Juli Sunyer, químic, i localitzada al carrer Zanja Real de l’Havana la Butsems & Fradera 1896, situada al Garraf, a Vallcarca, i la Tudela Veguín 1898, dels Masaveu –originaris de Castellar del Vallès–, a 35 km de Gijón La primera gran fàbrica amb forns giratoris la segona a Europa fou la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland 1901, dels Güell, els Ferrer-Vidal i els Bertran, localitzada al Clot del Moro, a prop de la Pobla de Lillet Fou construïda a partir d’…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…
aristotelisme
Filosofia
Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…
La dimensió de les llars
Tant si es parla de llar com si es parla de família, hi ha grans dificultats d’identificació degudes al fort pes que la institució familiar tradicional té en l’imaginari social, la qual cosa impedeix percebre els canvis socials esdevinguts que allunyen la realitat actual de la idea d’una llar amb un pare i una mare, units pel matrimoni, amb els fills corresponents Aquesta idea eludeix altres formes, com ara les unions informals, les encapçalades per un sol progenitor i les integrades per persones del mateix sexe L’observació del mapa permet apreciar que els percentatges més elevats 30-47% de…
Nova York, metròpoli multicultural
La ciutat de Nova York és la més diversa i la més densament poblada dels Estats Units A més de la gran heterogeneïtat que els mapes reflecteixen i que s’experimenta en la vida diària, les diferències que es manifesten en els diversos grups de població i els contactes que s’estableixen entre aquests mateixos grups creen la vitalitat i l’excitació que són pròpies d’aquesta gran ciutat Tot i que es considera que no hi ha cap grup ètnic que domini cap dels cinc barris de Manhattan –Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island–, de fet la zona de Manhattan al sud de Harlem, el sud de Brooklyn i…
Pere Tomic
Historiografia catalana
Història
Cavaller i historiador.
Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…
, ,
Castell i vila fortificada de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…