Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Baldriga cendrosa
La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…
Pardal de passa
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Bruel
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…
els Pallaresos

Els Pallaresos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…
Martinet blanc
El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
poble d’Israel
Poble protagonista de la història bíblica.
Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a Egipte, on un dels seus, Josep, arribà a…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…