Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Hiperèmesi gravídica
Patologia humana
Definició És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques Causes Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més intensos se solen presentar entre la…
Paràlisi cerebral infantil
Patologia humana
Definició Reben el nom de paràlisi cerebral infantil una sèrie de trastorns del moviment i la postura que es presenten en la primera infància a conseqüència d’una lesió a l’encèfal, esdevinguda durant l’etapa de desenvolupament i maduració del sistema nerviós Freqüència i causes La paràlisi cerebral infantil afecta un o dos de cada 1000 infants És cinc vegades més freqüent en nens prematurs que en els altres infants El trastorn és degut a una lesió encefàlica que afecta el curs del desenvolupament del sistema nerviós, ja sigui durant l’embaràs o en la primera etapa de la vida Pot ésser…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…
L’impacte dels parcs eòlics marins en els ocells
Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu…
vitamina A
Bioquímica
Vitamina liposoluble constituïda per un conjunt de vitamines i provitamines amb un paper essencial en el funcionament metabòlic de la retina, en el creixement i la diferenciació dels teixits epitelials i dels ossos, en la reproducció, en la resposta immunitària i com a agent antioxidant.
En els aliments d origen animal, la major part de la vitamina A es troba en forma de retinil palmitat, el qual es convertirà en retinol a l’intestí prim, encara que també es pot trobar en forma de retinal o àcid retinoic En els aliments d’origen vegetal, els carotens constitueixen una família de precursors de la vitamina A o provitamina A, que posteriorment seran transformats en vitamina A activa Els carotens, per tant, tenen una equivalència d’activitat de retinol, que és la següent per a obtenir l’activitat d’1 microgram de retinol s’han doingerir 2 micrograms de betacarotè dissolt en oli,…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
Rèptils de sang calenta?
Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir amb les dels…
Xoc (col·lapse càrdio-vascular)
Patologia humana
Definició El xoc o collapse càrdio-vascular és una síndrome, és a dir, un conjunt de símptomes, ocasionada per una disminució important del flux sanguini als teixits orgànics En aquestes circumstàncies, es presenten una sèrie d’alteracions a l’interior de les cèllules i en la funció de diversos òrgans com ara el cor, els pulmons o els ronyons, i finalment el cervell, que, a partir d’un límit determinat, esdevenen irreversibles i provoquen la mort del malalt És així que el xoc constitueix un trastorn molt greu i és considerat una urgència mèdica Aspectes fisiològics Per tal de mantenir llur…
Coma i mort cerebral
Patologia humana
Definició És anomenat coma el trastorn de la consciència caracteritzat per una alteració de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca La mort cerebral es caracteritza per una pèrdua absoluta i irreversible de l’activitat encefàlica El manteniment de l’organisme només és possible si les funcions vitals, la respiratòria i la cardíaca, es mantenen amb mitjans artificials Causes L’estat de coma pot ésser provocat per diverses causes, perquè es presenta quan s’alteren les estructures del sistema nerviós…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…