Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Castell de Grats (Campdevànol)
Art romànic
Aquest castell és poc documentat, i no es pot precisar el seu terme i fins i tot es fa difícil de saber amb exactitud a quin comtat corresponia, tot i que inicialment era vinculat al comtat de Cerdanya La primera notícia del castell és de l’any 904 en el judici que presidí el comte Miró de Cerdanya-Besalú, quan el procurador de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses reclamà una casa i terres situades al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes, a la vila Estegal “ Stegal ” una afrontació del béns reclamats corresponia al castell de Grats “ castello que dicitur Gratos ” La vinculació al…
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest noms’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de…
Castell dels Garidells
Art romànic
A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem,…
Bruno Maderna
Música
Compositor i director italià.
Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu noms’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos…
Sant Salvador de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta capella situada en un lloc alterós a la riba dreta de la Noguera de Tor ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella són situades en un lloc alterós, comprès entre la serra de Cardet i la Punta lo Faro, a la riba dreta de la Noguera de Tor, a la banda nord-oest de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH185094 Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja…
Els misticets: balenes típiques
Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap A les nostres costes, els…
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
euro

Imatge i símbol de la unitat monetària
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El noms’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i…
Castell de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en un revolt i sota la pista…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix noms’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom…