Resultats de la cerca
Es mostren 2368 resultats
verb auxiliar
Lingüística i sociolingüística
Verb incident, que depèn d’un altre, dins un mateix sintagma verbal.
El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
Telegrama d’Ems
Història
Telegrama que provocà un incident diplomàtic que originà la guerra entre França i Prússia (1870).
L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck
Francisco Sánchez
Filosofia
Metge i filòsof portuguès.
Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581
pintura metafísica
Art
Moviment pictòric desenvolupat a Itàlia aproximadament entre els anys 1916 i 1919 com a reacció contra el futurisme.
Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio
àlgebra no commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra, entesa com a teoria de les estructures algèbriques, que estudia precisament aquelles estructures algèbriques en les quals l’operació fonamental no és pas commutativa.
Principalment es preocupa de la teoria de grups
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
les Cases de Barbens
Caseria
Caseria del municipi d’Anglesola (Urgell), al NW del cap municip, prop del terme de Barbens, on hi ha una important explotació agrària.
L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet
Italo Montemezzi
Música
Compositor italià.
Estudià enginyeria, i posteriorment ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumne de M Saladino contrapunt i V Ferroni composició Durant un curs ensenyà harmonia, però de seguida es dedicà exclusivament a la composició El 1913 obtingué el seu màxim reconeixement amb l’estrena de L’amore dei tre re , obra que presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de R Wagner Precisament aquesta incorporació d’elements wagnerians a l’òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l’obra de Montemezzi Altres òperes importants són Giovanni Gallurese 1905 i La nave…