Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
mapa lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Mapa on són cartografiades les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics.
La cerca d’informació
Educació
Què és cercar informació Per a la majoria d’activitats escolars necessites cercar informació i organitzar-la adequadament Per exemple, quan has de fer un treball sobre un tema, has de recollir informació de diferents fonts de consulta, com ara del diccionari, de revistes i diaris, de visites a institucions, d’entrevistes, d’enquestes, etc Fins i tot, en la vida diària, quan has de prendre una decisió acostumes a cercar informació prèvia que, un cop valorada, et permet decantar-te per l’opció que cobreix millor les teves necessitats Dit d’una altra manera, saber cercar informació amb criteri…
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…
atles lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mapes lingüístics on són cartografiats, en transcripció fonètica o amb signes convencionals, les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics (geografia lingüística).
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…
espeleologia

Norbert Font, pioner de l’espeleologia a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Espeleologia
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració de les cavitats subterrànies.
A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…
la Pobla de Segur

Vista general de la Pobla de Segur
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamisell.
Situació i presentació El terme municipal de laPobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de laPobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a…
Arxiu Diocesà de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental i òrgan administratiu del bisbat de Mallorca, des que fou creat el 1238 a partir del nomenament del bisbe Ramon Torrella, tot i que el seu fons conté pergamins anteriors a la conquesta de l’illa pel rei Jaume I el 1229.
El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…
Sant Martí de la Torre de Cabdella, abans de Ballmoll
Art romànic
Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a…