Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.
El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…
George P. Marsh: l'ambivalència del potencial transformador de les societats humanes
L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria…
Sant Cristòfol de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte…
Castell de Pena-roja
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els carrers,…
Castell de la Nou de Gaià
Art romànic
La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms pre-romans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trasoari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti…
Partit Socialista de Mallorca
Política
Partit polític mallorquí.
Fou constituït l’any 1975 amb el nom de Partit Socialista de les Illes PSI i prengué la denominació de Partit Socialista de Mallorca en integrar-se en la Federació de Partits Socialistes de l’Estat espanyol per tal de contribuir a la formació d’una plataforma amb la resta de forces socialistes i nacionalistes de l’Estat i dels Països Catalans El seu òrgan, Mallorca Socialista, fou, en el moment de la seva creació 1977, l’única publicació política escrita íntegrament en català a les Illes Balears Formà part de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, organisme que es dissolgué arran…
Sant Gervasi (Solsona)
Art romànic
És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal seguir el primer trencall que es troba a…
Castell de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
El poble de Sas es troba enlairat a 1 381 m d’altitud a la riba esquerra de la vall d’Erta, al sector de ponent del terme, sota el coll de Sas 1 480 m i el tossal de Sant Quiri Tradicionalment, la vall drenada pel riuet d’Erta conservà la primitiva estructura indígena fins ben entrada la senyorialització Després, el castell de Sas va ésser centre de l’anomenat batlliu de Sas que incloïa, a més, Erta, Sentís i Benés El topònim, pervivència del basc, fa referència al terreny d’altiplà poc productiu que s’hi troba Des del punt de vista documental són ben conegudes les bregues i disputes entre…
1975-1985: L'impacte de la crisi dels anys 70 i el camí cap a la integració europea
La Sala de Contractacions de la Borsa de Barcelona Cap a mitjan dècada dels setanta feia gairebé trenta anys que l’economia dels països occidentals experimentava un procés de creixement pràcticament ininterromput Havia estat, sense cap mena de dubte, el període més expansiu de l’economia occidental Espanya i Catalunya, com hem vist, van participar d’aquest creixement, encara que s’hi van incorporar amb retard Aquest procés de desenvolupament econòmic i de millora dels nivells de vida —que s’havia arribat a suposar permanent— va trobar el seu punt final a la darreria…