Resultats de la cerca

Jesuïta, es doctorà en història medieval a Baltimore EUA i en història moderna i etnogràfica a Friburg Suïssa Professor a la Universitat de San Francisco del 1947 al 1976 i posteriorment a la de Los Angeles Membre de la junta de la North American Catalan Society i de la Medieval Academy of America, els seus estudis se centraren sobretot en la conquesta, la colonització i la integració del territori del País Valencià a la corona d’Aragó Jaume I i els Valencians del s XIII 1981, Colonialisme medieval 1987, Moros, cristians i jueus 1987, Societat i documentació 1989, Los mundos de Alfonso el…

Cavaller de l’orde de Montesa Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat el 1638, exercí d’advocat El 1646 Felip IV el nomenà assessor de governador de València, i el 1647, advocat fiscal de l’audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És autor del tractat De regimine urbis et regni Valentiae 1654-56, 1667, 1704, del Tratado de la celebración de cortes del reino de Valencia Madrid 1677, la seva…

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia…

Doctorada a la Universitat de València, on fou professora, ocupà la càtedra de paleografia i diplomàtica de la Universitat de Saragossa Els seus treballs paleogràfics i de recerca remeten a una concepció tradicional de la història, impregnada sovint d’una visió particularista del passat valencià És autora del manual Elementos de paleografía 1972 També ha tractat aspectes demogràfics i econòmics a Coses vedades en 1381 1971, “Un siglo de demografía medieval San Mateo 1373-1499” EECA, IX, 1973 i Los monasterios valencianos Su economía en el siglo XV 1974 Destaquen també els seus estudis sobre…

Vida i obra Cavaller de l’orde de Montesa 1650 Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat a València el 1638, exercí d’advocat Des del 1646 ocupà diversos càrrecs —a partir del 1656 a Madrid— fins que el 1671 fou regent del Consell d’Aragó És autor de diversos tractats jurídics De regimine urbis ac regni Valentiae Lió 1654-56, 1667, 1704, on exposa idees lingüístiques secessionistes respecte del català Tractatus de re criminali Lió 1676, i Tratado de la celebración de cortes generales del Reino de Valencia Madrid 1677, entre d’altres Redactà dues relacions de festes…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de Toponimia de…

Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum civitatis et regni Valencie I Jaume I…

Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…

Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum s IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes anotacions generades…

En cas contrari, constitueix una simple collecció privada en què les disposicions contingudes tenen força d’obligar per elles mateixes segons llur rang jurídic i àmbit d’aplicació La tradició de les compilacions jurídiques és antiquíssima Moltes colleccions de dret consuetudinari s’han anat recollint i conservant a manera de compilació La tècnica compiladora es desenvolupà extraordinàriament en el món romà, especialment amb Justinià, que, sota el nom de Codex El Codi, féu compilar totes les constitucions imperials romanes sistematitzades per ordre de matèries i, sota el de Digesta o…