Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
el Sió
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
Castell de la Cardosa (Cervera)
Art romànic
El poblet de la Cardosa es troba a 511 m d’altitud, al nord-oest de Cervera, prop de la carretera d’Agramunt Hom té notícies d’aquest lloc des del segle XI, època en què formava una quadra sota el domini de diversos cavallers En un document d’endeutament de l’any 1144 consta que la vila de la Cardosa es trobava inclosa dins el comtat d’Urgell, a la quadra de Cardosa En aquest moment la Cardosa estava incorporada al terme de Sedó El 1269 sembla que la quadra de Cardosa devia formar part del terme de Tarroja, ja que els Cardona, senyors de Tarroja, van concedir una carta de franqueses a una…
Castell de Fonolleres (Granyanella)
Art romànic
Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El 1185 consta…
Castell del Canós (els Plans de Sió)
Art romànic
No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173, es llegà el…
cervantisme
Literatura
Estudi crític de la vida i de l’obra de l’escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.
L’interès per la vida i l’obra de Cervantes es fonamenta en la fama universal del Quixot , i ha generat un cúmul d’estudis que van des d’aportacions crítiques de gran rigor fins a brèvols treballs apologètics o pamfletaires d’afeccionats A part les edicions castellanes, les traduccions i algunes referències i testimonis contemporanis Nicolás Antonio, Tirso de Molina, hom no pot parlar amb propietat de cervantisme al s XVII Al s XVIII, en canvi, ja apareix un nivell crític i erudit entorn del Quixot , que esdevé un clàssic i que és comparat amb Homer i Virgili El 1773 Gregori Maians i Siscar…
Santa Maria de Granyena de Segarra
Art romànic
Aquest església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la…
Arxiu Tarradellas
Historiografia catalana
Arxiu personal del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, que donà per voluntat pròpia al monestir de Santa Maria de Poblet al desembre del 1981.
En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del general D Batet…
la Donzell d’Urgell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (457 m d’alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), situat en un planell al cim de la serra de Montclar.
Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…
Banc Mercantil de Tarragona SA (1929-1968)
Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven personalitats com Lluís…
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…