Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
música de San Francisco
Música
Música desenvolupada a San Francisco (Estats Units d’Amèricca).
Té el seu origen en la missió de Yerba Buena, fundada per un grup de franciscans encapçalats pel frare mallorquí Juníper Serra el 1776 El 1846 fou ocupada pels nord-americans, que li donaren el nom de San Francisco, i experimentà un gran creixement a partir del 1848, que es descobrí or a la regió Els primers concerts orquestrals tingueren lloc pels volts del 1850 i anaren a càrrec de la Germania Singing Society Pel que fa a l’òpera, se sap que el 1851 s’estrenà La sonnambula de V Bellini, a l’Adelphi Theatre Al llarg del segle continuaren les representacions operístiques, amb preferència per…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
Josep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, assagista, dramaturg, poeta i traductor.
De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…
,
Líbia 2010
Estat
En política domèstica, el règim libi va continuar exercint un ferri control del país que afecta, fins i tot, sectors propers a la cúpula del poder Destaca, per exemple, la suspensió de la impressió del diari Oea , controlat pel fill del líder del país, Saif al-Islam al-Gaddafi, poc després que es publiqués un article que demanava un “assalt final” per combatre la corrupció En política internacional, la principal crisi va ser el conflicte entre Trípoli i Suïssa en matèria de visats Al febrer, el Govern libi va aplicar un veto a l’entrada de ciutadans de l’espai Shengen com a…
Cinema català: entre la recerca de la identitat i la crisi industrial
El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…
San Marino

Vista del castell de San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
Porrera
Porrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Limita amb Pradell de la Teixeta SE, Falset S, Gratallops W, Torroja del Priorat NW, Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant N i Alforja E, aquest terme pertanyent a la comarca del Baix Camp Comprèn gairebé tota la vall del riu de Cortiella, que neix al municipi veí d’Alforja i corre transversalment de llevant a ponent fins a la seva desembocadura al riu de Siurana, que travessa l’extrem occidental del terme De les muntanyes de la serra del Molló, alineació parallela a la de Montsant que fa que el sector N del terme sigui accidentat amb alçades màximes…
cinema canadenc
cinema canadenc Fotograma del film de Norman McLaren La poulette grise (1947)
© Fototeca.cat
Cinematografia
Cinema desenvolupat al Canadà.
Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…