Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Índexs pràctics per a realitzar un entrenament físic adient
Un entrenament físic adient és aquell que, respectant els gustos i objectius individuals, permet que l’organisme incrementi progressivament —o que mantingui eventualment— el seu rendiment cardiorespiratori i el de l’aparell locomotor Aquests objectius s’aconsegueixen mitjançant un entrenament regular, moderat i progressiu La regularitat de l’entrenament no sol plantejar dubtes a l’hora de la planificació com ja hem esmentat, cal que les sessions d’entrenament es realitzin, pel cap baix, 2 o 3 vegades a la setmana Tanmateix, la moderació i la progressió són factors dinàmics que depenen de l’…
Heinrich Ignaz Franz von Biber
Música
Compositor i violinista txec.
Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…
Mare de Déu dels Còrrecs (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
art abstracte
art abstracte Josep M. Subirachs: Teckel (1958)
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
El teatre: un panorama prometedor
Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el teatre…
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…
, ,
Feliu Elias i Bracons
Autoretrat (1907), de Feliu Elias i Bracons
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Historiografia catalana
Caricaturista, pintor, escriptor, historiador i crític d’art.
Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…
, ,
La farmàcia catalana
Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’apotecari, que…