Resultats de la cerca

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…

Estudià a Berlín amb E Varena, i debutà el 1965 a Brunswick amb Oedipus Rex , d’I Stravinsky Entre el 1967 i el 1971 fou membre actiu de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf El 1967 debutà a Bayreuth i inicià la seva especialització en el repertori wagnerià, si bé amb algunes incursions en les òperes de WA Mozart de qui interpretà La flauta màgica i La clemenza di Tito al Festival de Salzburg el 1974 i G Puccini Madama Butterfly Ha cantat als teatres de Munic, Hamburg, Viena i Milà El 1976 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Covent Garden de Londres, i fou Sigfrid en la…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de…

És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la direcció de Die…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble d’A Ribera, aquest el presentà en un concert de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1903 Amplià estudis a Alemanya i assolí èxits a Berlín amb Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, i sobretot a la Volksoper de Viena El seu repertori era d’òpera francesa i alemanya Especialitzat en R Wagner, el 1911 cantà el primer acte de La valquíria a l’Associació Wagneriana També abordà l’obra d’altres compositors i, per exemple, en la temporada 1911-12 del Gran Teatre del Liceu cantà El barber de Sevilla G Rossini, al costat d’E de…

Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…

Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han estat alguns…

Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el estanquero…