Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
cicadàcies
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de cicadòpsids constituïda per unes 65 espècies vivents i un gran nombre de restes fòssils de plantes que visqueren des del Carbonífer superior fins al començament del Juràssic.
Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…
cigne
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes, variables segons les espècies.
Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis, de molluscs…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina ,…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt…
malvàcies
Botànica
Família de columníferes que comprèn més de 1 000 espècies herbàcies o arbustives, pròpies de països càlids i temperats.
Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea Malva…
Plistocè
Geologia
Primera sèrie (o època) del Quaternari, posterior al Pliocè i anterior a l’Holocè.
El seu nom fa referència a les faunes de molluscs marins, la major part de les quals són idèntiques a les actuals Essencialment, hom caracteritza el Plistocè atenent dos criteris l’aparició de l’home i l’existència de diverses glaciacions Ni un fet ni l’altre, però, poden permetre, actualment, d’establir un límit plioplistocènic admès per tothom, ja que, d’una banda, l’aparició de l’home és un fet evolutiu, i, d’altra banda, des de la fi del Miocè hom ha anat enregistrant un refredament progressiu del clima mundial i un seguit de glaciacions Així, hom ha proposat un límit arbitrari la invasió…
Mar i Murtra
© C.I.C-Moià
Jardineria
Jardí botànic al municipi de Blanes (Selva).
Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la muntanya…