Resultats de la cerca

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…

Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…

L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…

Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…

Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…

Situació Les migrades restes del castell coronen el penyal que hi ha sobre el petit nucli de Gavasa ECSA - J Bolòs Les escasses ruïnes del castell de Gavasa s’emplacen al cim d’un penyal rocós sota el qual hi ha la caseria de Gavasa, situada al sector central del terme, a la vora del barranc homònim, al nord-est de Peralta Mapa 31-12 288 Situació 31TBG862540 Per a arribar a Gavasa cal agafar una carretera local a mà esquerra que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri També s’hi pot accedir per la carretera local de Purroi a Binèfar Les restes del castell es troben concretament a…

Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d’Urgell

Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…

Situació Minsos vestigis d’aquest castell, situats en una penya al costat de l’església de Santa Marina de Soriana ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquest castell són al costat del poble abandonat de Soriana, al cap d’una cinglera que domina perfectament l’estratègica confluència del Guart i la Noguera Ribagorçana, així com el vell camí que des d’Estopanyà duu a Casserres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG976550 De la carretera que puja al poble d’Estopanyà, al revolt més septentrional, a la partida dels Roials, surt el camí carreter que passa pel costat de la font del Francell i segueix recte cap a…