Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
eucaristia
Cristianisme
Representació ritual del sopar de comiat que, segons el Nou Testament, Jesús celebrà amb els deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.
Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la celebració de la Pasqua…
Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
Castell i hàbitat de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Les restes del castell, conjuntament amb les ruïnes de l’església, són situades a llevant de la població, a l’entorn d’on s’alça el modern santuari de Sant Valentí, prop de la pagesia de Can Balard FJM-AMB Mapa 35-14361 Situació 31TCG759181 Immediatament després de passar Sant Martí Sesgueioles, venint de Sant Guim de Freixenet, en la recta que hi ha a la sortida de la població, més enllà d’un dipòsit d’automòbils vells, surt a mà dreta un camí que en 1 km aproximadament mena a Sant Valentí i a les restes de la fortificació de Vilallonga JBM Història EI terme municipal de Sant Martí…
Castell i muralles de Figueres
Art romànic
Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…
Pronoms
Els pronoms personals S’empren els pronoms forts només per a referir-se a persones, no pas a objectes inanimats Aquest ús pot resoldre’s amb pronoms febles, pronoms relatius o un canvi de la redacció A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que en tenen cura A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que tenen cura d’ell Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes de les quals són inèdites Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes d’ elles són inèdites Ha superat els riscos de l’operació, malgrat la dificultat Ha superat els riscos de l’operació,…
Castell i vila de Bellver de Cerdanya
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop de la plaça del Castell i pel que indica la toponímia podem deduir que el…
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
pronom personal
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…
Vila medieval d’Agramunt
Art romànic
Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…