Resultats de la cerca
Es mostren 937 resultats
Thomas R. Malthus: estabiiltzar la població mundial
Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt…
Castell de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista panoràmica general A mà esquerra podem veure la torre i més cap a mà dreta la sala i l’església J Martí Restes d’un castell, d’una església i d’altres construccions, situades al mig d’una clariana de camps que hi ha a la part alta d’una de les petites valls que neixen al vessant septentrional dels rasos de Tubau Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de terra que, des del poble de Gombrèn, mena als Cortals cal travessar aquest veïnat de cases i seguir al llarg de 4 km una pista que s’enfila vers migjorn Les construccions medievals de Puigbò són…
Guerra, llibertat i igualitarisme a la frontera
Torre de la Minyona, castell de Cardona, segle XI RM El castell de Cardona Bages va ser, des de la conquesta carolíngia, una d’aquelles places estratègiques en la lluita contra els musulmans Els primers intents de restaurar la fortalesa i d’installar-hi un contingent de defensors correspongueren al rei Lluís I d’Aquitània 798 i al comte Guifré el Pelós 880 Aquestes iniciatives, tanmateix, no tindrien gaire èxit Tan sols al final del segle X, després de les desastroses incursions d’Almansor, s’assolí l’establiment a Cardona d’un grup d’habitants a partir de la concessió d’una carta de…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de…
Castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Des d’Os s’ha d’anar a Alberola Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot…
Castell de Montalbà (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquesta fortificació, amagades rere una espessa vegetació, es drecen a poca distància de l’església de Santa Maria de Montalbà ECSA - A Roura El poble de Montalbà de l’Església fou construït al cim del replà d’un turó, des d’on es domina bona part de la vall de Montalbà o de Montdony En canvi, el castell d’aquest lloc fou bastit més avall, al costat de l’església, però una mica al marge del nucli del poble, que resta més alt Aquesta situació reflecteix el fet que la fortificació fou feta en un moment ja tardà, quan el poble estava organitzat Mapa IGN-2449 Situació Lat 42…
Científics, fanàtics i corsaris. 1806-1820
Als temps de la Illustració i del Romanticisme, algunes famílies catalanes del Rosselló participaren de forma molt destacada en la vida política, científica i literària del món El viatge de l’Uranie 1817-1820 Un gran exemple d’aquesta activitat és el cas dels germans Aragó Joan, el germà gran Estagell, 1778 – Mèxic 1836 participà en una de les grans revolucions independentistes liberals la Revolució Mexicana El segon, Francesc Estagell, 1786 – París, 1853 estudià a l’École Politechnique de París, participà en l’aventura de mesurar l’arc del meridià terrestre, esdevingué director de l’…
Johan Helmich Roman
Música
Compositor suec.
Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…
Domènec Ceret
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el…
Albània 2015
Estat
Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, especialment contra la producció i el tràfic de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina