Resultats de la cerca
Es mostren 628 resultats
Alfonso Ferrabosco
Música
Instrumentista, cantant i compositor anglès, d’origen italià.
Vida Fill illegítim d’Alfonso Ferrabosco el Vell En retornar el seu pare a Itàlia vers el 1578 fou educat per un músic flamenc emigrat, Gomer van Awsterwyke Entrà al servei de la reina Elisabet I el 1592 Jacob I li confià l’ensenyament musical del príncep de Galles el 1604 i des del 1626 fou músic i compositor de cambra de Carles I, a més d’exercir el càrrec de mestre reial Entre el 1605 i el 1622 collaborà amb Ben Johnson i Iñigo Jones en la creació de la música de vuit mascarades Set d’aquestes obres es representaren abans del 1611 a Whitehall i Greenwich, i es té constància que ell mateix…
música de Düsseldorf
Música
Música desenvolupada a Düsseldorf (Alemanya).
Hi ha poca informació sobre l’activitat musical a Düsseldorf durant l’Edat Mitjana i el principi de l’Edat Moderna Entre els testimonis musicals més antics hi ha una obra teatral religiosa del segle XV que es representava per Pasqua, amb cançons en llengua vernacla, i també dos reculls de motets del segle XVI Entre els segles XV i XVIII, la cort, primer dels ducs de Berg i després dels prínceps palatins de Neuburg, juntament amb les principals esglésies foren els focus de producció musical Se sap que als segles XVI i XVII els músics flamencs i italians eren molt importants a Düsseldorf hi…
Santa Margarida de Munnar o de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada que s’obre al mur sud, un dels elements més ben conservats d’aquest malmès edifici ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Santa Margarida són al cim d’un turó, situat prop de la pista que va de Figuerola de Meià a Peralba JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG255512 Història Aquesta església fou la capella de la quadra de Munnar, vinculada a la parròquia de Figuerola i, com aquesta, dependent del monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Munnar són de l’any 1051, en què Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem…
Anselm Albareda i Ramoneda
Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia…
, ,
La muntanya d’ametistes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908 i reeditat el 1933.
És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…
,
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
Johann Philipp Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Krieger.
Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou…
acetilcoenzim A
Bioquímica
Derivat acetilat CH 3
CO-S.CoA del coenzim A
HS.CoA, en el qual el grup acetil està unit per l’àtom de sofre del 2-am inoetàtiol ...—NH—CH 2
CH 2
—S—COCH 3
formant un S—ester tiòic.
L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és també el precursor de l’àcid acetilacètic,…
Matteo da Perugia
Música
Compositor italià.
Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…
Francesco Antonio Vallotti
Música
Compositor i teòric musical italià.
Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini Aquesta agrupació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina