Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
Dret 2010
Dret
Internacional En el context jurídic internacional, l’any 2010 es va constatar una altra vegadala feblesa dels instruments de garantia supranacional dels drets humans Tot i l’avenç que va suposar acceptar el principi de justícia universal i la creació del Tribunal Penal Internacional el 2002, el cert és que l’eficàcia sobre casos concrets encara s’ha de veure Aquest és el cas de l’informe Goldstone que fa referència a la intervenció de l’exèrcit d’Israel, les accions de Hamàs a Gaza i les denúncies dels crims comesos a Guinea Equatorial La Unió Europea, durant el segon any de vigència del…
Castellvell del Camp
Castellvell del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster E, l’Aleixar W i Reus S És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han…
Del túnel de Sóller al cas Andratx
La història política de la comunitat autònoma de les Illes Balears entre el 1995 i el 2007 va estar condicionada per la successió d’informacions periodístiques entorn de suposats escàndols de corrupció que, presumptament, afectaven algunes de les principals autoritats polítiques de l’arxipèlag Com ha estat habitual a tota la zona mediterrània de l’Estat espanyol durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI, la majoria dels afers s’han relacionat amb el cobrament de comissions per part dels representants institucionals a canvi de la concessió de llicències urbanístiques, l’…
L’Editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació
Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
Sant Martí de Turà (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Interior de l’església inferior descoberta a partir de les excavacions dels anys 1944-45 ECSA - JL Valls El lloc de Turà és a la riba esquerra de l’Aglí, exactament davant de la població de Ribesaltes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 13,6” N - Long 2° 52’ 51” E Turà és 2 km al nord de Ribesaltes PP Història El lloc i la seva església són esmentats vers el 1150, moment en què el senyor de Perapertusa tenia, pel bisbe d’Elna, el delme de Turà Turanum a excepció d’alguns drets de l’església Posteriorment, la terra de Turà passà a l’abadia de Santa Maria d’Alet Rasès fins l’any 1210…
Lingüística 2009
Lingüística i sociolingüística
El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…
Pau Miralda i Companyia. La fàbrica dels "panyos" de Manresa
Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina