Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
Aproximacions al sezessionisme
En el món germànic, a Munic, a Berlin, a Viena o a Darmstadt, a les acaballes del segle XIX, una sèrie d’artistes volgueren desmarcar-se de l’art tradicional, i crearen unes associacions que prengueren el nom de Sezession oSecession, sota el qual hi cabien diversos estils militantment moderns El vessant arquitectònic d’aquests moviments innovadors es caracteritzà per una simplificació de les formes i dels ornaments, que tendien molt a la geometrització i al funcionalisme, cosa que l’escocès Charles R Mackintosh, molt influent a l’Europa central, ja practicava El paradigma emblemàtic del que…
Les haggadot catalanes
Art gòtic
La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
Les arts decoratives i industrials a les societats caçadores-recol·lectores i productores
La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
L’Assumpció de Gandesa
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’església de Sant Ramon amb la capçalera amb dos absis, al centre dels quals hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, i el mur tester que surt per damunt del nivell de la coberta Al fons hi és visible el cos de construcció d’època gòtica Aquesta foto fou feta durant els treballs de restauració de 1979 Arxiu Gavín El temple, anomenat també Sant Domènec i encara Santa Maria de Ferrans, pertany al municipi de Balsareny s’aixeca al costat del mas Sobirana, situat en un lloc enlairat que corona la vall de Ferrans, estesa a la banda nord-occidental del terme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina