Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt)
Art romànic
Situació Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme Mapa 34-14361 Situació 31TCG695168 S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor Només tingué…
Castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana, poble on no cal…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
Sant Esteve del Pont (la Seu d’Urgell)
Art romànic
Situació Església en ruïnes que conserva sencers bona part del mur de migdia i de l’absis, encara cobert amb volta ECSA – M Anglada Les restes d’aquesta església són en un pla a la vorera de ponent de la Valira, entremig de pomerars i conreus, a uns 55 m de la casa de Sant Esteve i a uns 300 del riu, i a 1,2 km de la carretera de la Seu a Lleida Mapa 34–10215 Situació 31TCG727918 Per a arribar-hi cal agafar el primer trencall a tramuntana punt quilomètric 134, de la carretera de la Seu a Lleida, tot just quan aquesta passa pel pont sobre la Valira El camí planer segueix el curs del riu…
Sant Sadurní de Vilafreser (Vilademuls)
Art romànic
Situació Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí J Moner L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es troba, a mà…
Sant Miquel de Meians (Montagut de Fluvià)
Situació L’església de Sant Miquel de Meians o Sant Miquel de Mitjà es troba al sector més septentrional de l’antic terme d’Oix, als vessants de Comanegra, vora l’església de Sant Feliu de Monars i prop del mas de Meians Mapa 257M781 Situació 31TDG622848 Pany de mur corresponent a l’antiga església F Tur Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km després d’haver passat Camprodon, a mà dreta, surt la carretera que amb uns 8 km porta a Rocabruna A 1,5 km després d’aquest poble i en direcció a Beget, surt a mà esquerra una pista de muntanya que amb 8…
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les enviava per…
La mortalitat infantil
La celebració de diferents cimeres i conferències internacionals els darrers anys reflecteix una creixent sensibilització pel benestar i els drets de la infància Òbviament, la primera de les preocupacions és la millora de la supervivència durant els primers anys de vida Si bé a la segona meitat del segle XX es produïren avenços, en reduir-se en dos terços la mortalitat infantil al món, encara moren cada any al voltant de 7,5 milions de nens menors d’un any A l’inici del segle XXI, la taxa de mortalitat infantil, una de les variables cartografiades en el mapa, se situa a escala global en 55…
Embaràs ectòpic
Patologia humana
Definició Hom anomena embaràs ectòpic la situació que es produeix quan l’òvul femení ja fecundat no es localitza en la mucosa uterina, com correspon a l’embaràs normal, sinó que s’implanta en una altra part de l’aparell reproductor, o fins i tot fora d’aquest Causes i tipus En general l’embaràs ectòpic és degut a un alentiment o dificultat en el trasllat de l’ou fecundat des del terç extrem de la trompa uterina fins a l’úter En més de la meitat dels casos, això és degut a l’existència d’alteracions a la trompa uterina causades per una infecció prèvia Hi ha d’altres alteracions que també poden…
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina