Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Pere Barnils i Giol
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i fonetista.
Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de…
,
Sant Pere de Guèmol (Banyoles)
Art romànic
L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…
Frederick Arthur Gore Ouseley
Música
Compositor i pedagog anglès.
Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley edità obres…
Dolors Cinca i Pinós
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz Principi i fi , 1989 Entre dos palaus , 1996, Abderrahman Munif Història d’una ciutat una infantesa a Amman , 1996, Baha…
Ramon Hostench i Noguera

Ramon Hostench i Noguera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, aquarelista.
Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…
sami
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana.
És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes samis,…
Rosa Colomer i Artigas

Rosa Colomer i Artigas
© Teraflop
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filologia catalana 1989 i màster 1991 en lingüística aplicada per la Universitat de Barcelona Desenvolupà la seva activitat professional al TERMCAT Com a terminòloga, fou assessora dels llibres d’estil de “La Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de Joan Solà, i participà en la normalització de neologismes i en la revisió de part del lèxic especialitzat de la segona edició del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans 2007 Des de l’Àrea de Normalització del TERMCAT s’incorporà al Consell Supervisor, on esdevingué membre permanent en…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Enciclopèdia d’àmbit mallorquí editada entre el 1988 i el 2005.
Publicada en fascicles pel Grup Serra dins Brisas , el suplement dels dissabtes del diari Última hora , i també dins Baleares des del 1996, Diari de Balears Consta de 25 volums, distribuïts en els 19 que formen el cos general de 28082 veus i més de 20000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19 Els volums 20, 21 i 22 formen l’ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , que inclou dos volums 20 i 21 amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial dels municipis mallorquins i un tercer el 22 amb la cartografia de l’illa Els volums 23 i 24 són…
Ignasi Ferrer i Carrió
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i gramàtic.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…
,
Casa Editorial Espasa
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’Espasa Germans.
Ultra El Mundo Ilustrado , edità el Diccionari de la llengua catalana 1864-65, de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes 1875, de Frederic Soler Durant un període 1881-97 s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’ Espasa i Companyia Pau Espasa es retirà del negoci el 1877 Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novelles en fascicles i publicacions periòdiques Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina