Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
Castell d’Aguilar (Tuissan)
Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…
Castell d’Alguaire
Art romànic
Situació Vista parcial de la muralla sud d’aquest castell, on s’establí el 1186 una important comanda hospitalera ECSA-JI Rodríguez Les escasses restes del castell i convent d’Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població del mateix nom Mapa 32-14 359 Situació 31TBG988237 S’arriba a Alguaire des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Un cop al poble, per a arribar al cim del tossal on hi ha les ruïnes del castell i el convent cal agafar una pista senyalitzada S’hi arriba després d’uns 2 km JRG Història Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament…
El comerç amb Amèrica
Carles III atorgant el dret de comerç amb Amèrica, PP Muntanya, 1790 GCB Al final del segle XVII, el comerç català disposava de dues vies d’accés al mercat americà que garantien una connexió òptima amb el món del comerç colonial D’una banda, cosa que continuava una tradició que arrancava de la conquesta cristiana d’al-Àndalus, els mercaders catalans, valencians i mallorquins disposaven d’una àmplia xarxa d’agents comissionistes establerts a les capçaleres peninsulars del tràfic amb les Índies Occidentals espanyoles Aquestes corresponsalies eren emprades per donar sortida a excedents agraris…
La família Uriach i el farmacèutic Alomar
Joan Uriach, associat amb el farmacèutic Joaquim Alomar, creà una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes farmacèutics Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona El seu pare, Joan Uriach i Prats, hi tenia un molí, on treballava, ajudat pel seu fill gran, Josep Com un de tants fills cabalers, Joan Uriach hagué de buscar feina fora de casa i en trobà com a dependent d’una adrogueria de Barcelona al núm 6 del passeig del Born, arran de Santa Maria del Mar, propietat de Rafael Vilaclara i Euras Com ja s’ha comentat, una adrogueria venia productes…
la Canonja
Vista parcial de la Canonja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona.
El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Aquitània

Evolució històrica d’Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…
arxius municipals
Historiografia catalana
Centres documentals creats paral·lelament a la constitució dels consells municipals que mostren l’acció de govern i són un instrument juridicoadministratiu justificatiu dels drets i propietats dels naixents municipis.
Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina