Resultats de la cerca
Es mostren 114599 resultats
Les nictaginàcies
Entre les cariofíllides sovintegen les plantes de fulles oposades i flors actinomorfes i pentàmeres Moltes, com ara la flor de nit Mirabilis jalapa , duen un sol verticil periàntic, d’aparença petaloide, bé que protegit a la seva base per unes bràctees extraflorals en forma de calze Es tracta d’una planta que procedeix de zones tropicals, àrea de màxima concentració de la subclasse, i que ha esdevingut molt popular a casa nostra com a planta d’ornament per la seva facilitat de cultiu La pollinitzen papallones nocturnes, atretes per la intensa fragància que desprenen les flors a la nit, quan…
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
Les telosquistals
Caràcters microscòpics principals de les telosquistals ascs, paràfisis i espores, tractats primer amb KOH i després amb lugol A Fulgensia fulgens , amb espores unicellulars B Caloplaca inconnexa B’ fases de la maduració de les espores polardiblàstiques C Fuscidea austera, D Maronea constans Biopunt, a partir de fonts diverses Les telosquistals són líquens crustacis, foliacis o fruticulosos, amb apotecis sovint de color taronja, vermell o brunenc, amb la capa externa de la paret ascal gruixuda, amiloide I+ blau i la paret interna també amiloide, al tolus Les ascòspores són hialines,…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Les arquetes
Art gòtic
Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…
Les tiliàcies
Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…
Les aizoàcies
Aizoàcies 1 Aizoon hispanicum a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papilles, amb flors i fruits x 0,5 b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base x 2 c grana x 10 2 branca d’herba gelada Mesembryanthemum chrystallinum , planta carnosa recoberta de papilles transparents molt conspicues x 0,5 Eugeni Sierra Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres, a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són allòctones La majoria dels seus representants són de l’…
Les ambaixades
Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves funcions, qui representa els…
Les cuscutàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Les caparàcies
La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina