Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Construcció de la capella del Corpus Christi a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons Santa Coloma de Queralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història de Santa Coloma de Queralt refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich, Santa Coloma de Queralt 1953…
Una espècie amenaçada: el tabac gros
Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…
Les alismatàcies
Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…
Les onagràcies
Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies, distribuïdes en quasi una vintena…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
Guardiola de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…
Necròpoli de les “Masies Catalanes” (L’Albiol)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli és situada a la urbanització “Masies Catalanes”, a l’anomenada “Villa Urrutia” Es troba a uns 280 m sobre el nivell del mar, al vessant d’una elevació, a uns 500 m del mas de Gibert Mapa 34-17446 Situació 31TCF453668 Per arribar al mas de Gibert, cal prendre a la carretera C-240 el trencall que mena a l’Albiol Poc després, a mà dreta, un camí porta al mas La urbanització “Masies Catalanes” és al costat Necròpoli L’any 1976, en el decurs d’unes obres, es van descobrir diverses restes arqueològiques que van motivar la realització d’una intervenció arqueològica a…
Santa Maria o la Purificació d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble d’Oveix amb l’absis i la nau sobrealçats ECSA - E Pablo L’església de la Purificació és ben bé al bell mig del poble d’Oveix, que s’alça en un vessant encarat a migdia que hi ha a sobre del barranc del Portell, o Torrent Roi, que porta les seves aigües fins al Flamicell, davant del Serrat Roig Mapa 33-10214 Situació 31TCG314959 Per a arribar fins a Oveix cal prendre la pista que surt de la carretera de Senterada a Cabdella en el km 13 a l’altura de la capella de Sant Martí de la Torre Des d’aquí fins a Oveix hi ha 4 km ARD Història L’any 1380, el lloc d’…
Enterraments medievals del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Els enterraments són situats al jaciment arqueològic romano-medieval de Can Modolell, als terrenys de la propietat que té aquest nom Es troben al peu de la muntanya de Burriac, al cim de la qual hi ha el castell i al seu vessant un vilatge ibèric Mapa 37-15393 Situació 31TDF493979 Trobem el jaciment al nord del poble de Cabrera de Mar, exactament a la sortida del nucli urbà, al final del carrer Sant Joan i al revolt que hi ha a l’inici del camí de Can Segarra, que duu al vilatge ibèric de Burriac Per tant, per arribar-hi, cal travessar el poble RIGLI Jaciment arqueològic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina