Resultats de la cerca

Començà els seus estudis musicals simplement com a afeccionada amb G Tintorer i E Puig El director d’orquestra Joan Goula descobrí les seves qualitats, i després de formar-se amb ell durant tres anys, l’ajudà a presentar-se davant del públic Debutà al Liceu amb l’òpera Lohengrin , i assolí una acollida molt bona Després de passar pel Teatro Real de Madrid, estrenà a Barcelona La jolie fille de Perth de G Bizet, Nerón d’Anton Rubinstein i Bruniselda d’E Morera A València estrenà Sagunto de S Giner Realitzà gires per Itàlia, i viatjà a Lisboa i Amèrica, on cantà al costat de Caruso…

Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma  i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…

La constitució El Banc de Lleida es constituí a Barcelona el 7 de desembre de 1881 El seu objectiu era “ realizar una importante combinación de operaciones mercantiles, fomentar la agricultura, emprender aquellas obras públicas y de particulares que sean de notable utilidad para la ciudad y provincia de Lérida ” de l’escriptura de constitució És un banc ambiciós, ja que es constitueix amb un capital de 25 milions de pessetes i preveu augmentar-lo fins a 40 milions en un futur immediat El desemborsament inicial és el mínim exigit per la llei el 5% del nominal, en fer la subscripció El domicili…

Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…

Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp cigala grup dels…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al…