La constitució
El Banc de Lleida es constituí a Barcelona el 7 de desembre de 1881. El seu objectiu era “realizar una importante combinación de operaciones mercantiles, fomentar la agricultura, emprender aquellas obras públicas y de particulares que sean de notable utilidad para la ciudad y provincia de Lérida” (de l’escriptura de constitució). És un banc ambiciós, ja que es constitueix amb un capital de 25 milions de pessetes i preveu augmentar-lo fins a 40 milions en un futur immediat. El desemborsament inicial és el mínim exigit per la llei: el 5% del nominal, en fer la subscripció. El domicili social del banc s’estableix a Barcelona, mentre que a la ciutat de Lleida hi haurà una sotsdirecció.
Els fundadors són setanta-tres. Entre tots ells subscriviren 42 400 accions sobre les 50 000 que s’havien emès en constituir el banc. No hi ha grans participacions i hi ha pocs lleidatans, si tenim en compte la residència dels signants de l’escriptura.
Aquest va ser el primer Consell d’Administració (1881):
- President i director – Lluís Vancells i Ponach
- Vicepresident i sotsdirector – Magí Morera
- Vocal i directors – Ramon Vila i Vidal; Ramon Dodero i Montobbio
- Vocals – Paulí Font i Moreso; Rossend Ferrer i Gassó; Joaquim Maria Gustà i Astrell; Modest Bañeres i Jové; Carles Galí i Ferrer; Joan Perpiñà i Pujol; Josep Maria Ravell de Ferrer; Josep Sol i Torrents; Joan Mestres i Camps; Francesc Costa i Terré; Josep Antoni Nuet i Minguell
El president —Vancells— té 2 000 accions (4% del capital) i és un dels grans accionistes. Lluís Vancells i Ponach era el gendre d’Ignasi Trias, un industrial llaner de Terrassa. El que és lleidatà és el vicepresident, Magí Morera i Galícia, tot i que aleshores viu a Barcelona. És un jove advocat que excel·lirà més com a escriptor i traductor al català de Shakespeare, que no pas com a financer. L’únic fundador del banc que figura amb residència a Lleida a l’escriptura de constitució és Joan Mestres i Camps —propietari—. La sotsdirecció a Lleida quedarà coberta pels consellers Carles Galí, Joan Mestres, Josep Sol, Francesc Costa i Josep Antoni Nuet.
... I la dissolució
En poques setmanes el vent d’eufòria s’havia apaivagat i la Borsa era clarament baixista. Els projectats augments de capital en forma de dividends passius es convertiren en els principals enemics dels gestors amb projectes a les mans. Sense dividends passius no hi havia recursos i sense recursos no es podia fer cap inversió.
L’única actuació pública i coneguda del Banc és com a representant del Banco Agrícola de España i la col·locació d’una emissió d’obligacions d’aquest banc, destinada a un seguit d’obres públiques, totes elles fora de Catalunya: el ferrocarril de Luanco (Astúries), la dessecació de les maresmes de Huelva i de l’Albufera d’Orpesa, i l’explotació de finques rústiques a Extremadura. L’oficina del banc era en un principal del carrer del Consolat núm. 2 bis, de Barcelona.
Acció del Banc de Lleida, 1881.
Consta que el Banc de Lleida exigí el mes d’abril del 1882 un segon dividend passiu del 5% del nominal. Les accions tenien, per tant, un desemborsament del 10% del capital, quan la llei exigia que s’arribés al 25% del capital subscrit en un temps inferior a un any. Els accionistes no estaven disposats a fer-ho, ni a perdre els diners, que havien fet efectius fins aleshores, que és el que els podia passar als qui no aportessin els diners exigibles. Alguns accionistes feren una proposta a la Direcció que aquesta recollí.
El 17 de maig de 1882 es reuní la Junta extraordinària d’accionistes per a modificar els estatuts i el Consell d’Administració. Els estatuts es modificaran en forma d’una reducció brutal del capital nominal. Era de 25 milions i ara passa a ser de 5 milions. Així, les noves accions tenen ja el 25% desemborsat i estan d’acord amb les disposicions legals. El canvi s’ha fet per acumulació dels dividends passius i reducció del nominal. Es modifica també la Direcció, constituïda ara per Ramon Vila, Antoni Dodero i Jaume Serra. Lluís Vancells queda com a president i Magí Morera com a vicepresident, però sense facultats executives.
El mes de març del 1883 es reuní la Junta ordinària del banc. Presenten un benefici líquid de 50 459 pessetes i paguen un dividend de 5 pessetes a les accions, que tenen 125 pessetes desemborsades. El resultat queda molt lluny de les il·lusions que s’hi havien posat. S’informa els accionistes que hi ha en estudi la construcció d’un ferrocarril econòmic que ressegueixi la ribera del riu Segre i del Cinca.
La següent notícia és la convocatòria d’una Junta general extraordinària per al 31 de juliol d’aquest mateix any, en la qual s’ha d’acordar la continuïtat o la dissolució de la societat. S’hi devia acordar la dissolució i el nomenament d’una comissió encarregada de vendre els actius i retornar els dèbits. En els anuncis, el secretari, Josep Puig de la Bellacasa, informa de la venda d’uns solars propietat del banc al carrer de l’Hospital i de la Cadena, a Barcelona. La liquidació no va fer parlar, però encara continuava el 1890, any en què es paguen 25 pessetes per acció.