Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Els historiadors musulmans i la història de Catalunya
Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, historiador de la literatura, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s'incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
Els gracilicutats
Aquest grup inclou els bacteris amb tinció de Gram negativa gramnegatius, que generalment es correspon amb una estructura de paret com la d’ Escherichia coli Però cal tenir en compte que hi ha bacteris gramnegatius amb capes suplementàries, a més de la paret clàssica Fins i tot, n’hi ha que no tenen capa de peptidoglicà Els bacteris fotosintetitzadors Bacteris fotosintetitzadors 1 Chromatium okeni x 2250 2 Thiospirillum jenense x 2250 3 Rhodospirillum rubrum x 2250 4 Thiopedia rosea x 2250 5 Thiocapsa roseopersicina x 2250 6 Chlorobium limicola x 2250 7 Chloroflexus aurantiacus x 2250 8…
Terres riques, sòls pobres
La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…
La vida en rius i estanys a les mediterrànies
Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
literatura i música
Música
Des de la prehistòria fins avui, música i literatura han estat estretament relacionades, més que cap altra parella d’arts.
Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…
L’estudi dels copèpodes marins
Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…