Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
Armènia 2015
Estat
Diverses personalitats polítiques i religioses internacionals van estar presents en els actes de commemoració del centenari del genocidi armeni perpetrat pels otomans a Yerevan © PAN Photo / Davit Hakobyan Malgrat un fort increment dels sentiments prooccidentals en la societat armènia, el país va mantenir sense esquerdes la seva aliança amb Rússia Així, el 2 de gener Armènia es va convertir en el quart país a adherir-se a la Unió Econòmica Eurasiàtica, constituïda el dia abans per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan També va participar en les maniobres militars de l'Organització del Tractat…
Equador 2016
Estat
La desacceleració de l’economia va continuar per tercer any consecutiu, però en aquesta ocasió el PIB va caure entorn del 2,5%, especialment per la dependència de les exportacions petrolieres i l’estancament dels preus internacionals També hi va influir l’endeutament del país, que es va situar al voltant del 30% del PIB per haver dut a terme millores en sanitat o educació, i la reducció de la pobresa –del 38% al 28% de la població en la darrera dècada– El panorama econòmic i social, però, es va complicar encara més aquest any per l’afectació del terratrèmol que va sacsejar la…
antropologia econòmica
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les funcions i de les relacions econòmiques en les societats anomenades primitives.
El terme fou adoptat a la dècada dels quaranta a partir de la utilització que en feu M Herskovits La denominació en deixà de banda d’altres com economia tribal, economia primitiva o cultura material perquè reflectia un major interès en els temes teòrics B Malinowski fou el primer que mostrà un cert interès pel tema en The Argonauts of the Western Pacífic 1921 Una de les primeres preocupacions dels antropòlegs fou la d’establir la distinció entre, per una banda, l’economia i, per l’altra, la tecnologia i la influència ambiental per tal de centrar-se en les relacions entre persones, enlloc de…
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries,…
Els materials i les eines de la construcció
Art gòtic
Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…
1940-1958: L’economia catalana sota el primer franquisme. Aïllament i depressió
L’economia catalana des de la fi de la Guerra Civil fins a l’estabilització Trets generals El caràcter explícitament autoritari del nou estat va comportar una regulació estricta de tota mena d’activitats amb la doble finalitat d’imposar un sistema de relacions socials derivat d’una ideologia de caràcter feixista i de preservar els interessos dels grups dominants A la imatge, el ban del Ministerio de Industria y Comercio emès a Bilbao el mes de gener del 1939 un cop les tropes de Franco han ocupat Barcelona, comminant els industrials i comerciants a reincorporar-se a la feina Els vint anys que…
mostassà
Història
Funcionari municipal propi d’algunes poblacions de la corona catalanoaragonesa.
Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran…
momificació
Procés de momificació portat a terme per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa…
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina