Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Feu treballs de perfeccionament amb Joan Guinjoan i Rosa Colom i posteriorment amplià els estudis amb Ch Causeret, M Deschaussées i M Rybicki a París, on el 1973 obtingué el títol de l’Escola Normal de Música Fou primer premi en els concursos internacionals de Jaén 1973, Épinal 1977 i Paloma O’Shea, de Santander 1979 S’inicià en la música de cambra al costat de Gonçal Comellas, Rafael Ramos i Arto Noras, i també amb el Quartet Gabrielli de Londres Ha desenvolupat una tasca important com a solista al capdavant de…

Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche Musikakademie de…

Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…

Fou alumne de J Huré al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1910 amb un primer premi en violí El seu debut oficial tingué lloc a Brusselles un any després en un concert dirigit per Eugène Ysaÿe El 1912 fundà el Quartet Poulet i, poc després, els Concerts Poulet Fou el primer intèrpret de la Sonate pour violon et piano de C Debussy, que interpretà el 1917 acompanyat pel compositor mateix Del 1932 al 1944 fou director del Conservatori de Bordeaux i director de l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat També dirigí els Concerts Colonne de París 1940-45 El 1944 fou nomenat…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat…

Fou deixeble d’harmonia d’A Garritano al Conservatori de Porto Alegre El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R Perutz i composició amb W Bakaleinikoff En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important Tot i que assimilà…

Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També investigà la lletra…

Des de petit mostrà una facilitat inusual per la música i aprengué a tocar la guitarra d’oïda Amb només nou anys ingressà a la Banda Municipal de Jerez, el director de la qual, Narciso Arriaga, li feu les primeres classes de música Més tard formà un quartet amb Enrique Herrera, que li ensenyà de tocar la viola Esgotades les seves possibilitats d’aprenentatge a Jerez, Huizar es traslladà a Zacatecas i estudià violí i harmonia El 1917 anà a viure a Ciutat de Mèxic, on estudià al Conservatorio Nacional de Música i el 1924 es graduà en composició i violí L’any 1928 ingressà a l’…

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…